#EnlaBretxa. “Final Feliç” per Miquel-O

De l’obrer al LUMPEN,
s’ha trencat un esclavó,
de la cadena de producció,
i el capitalisme dirà: “NO”.

Moments de sotsobre,
en “La que se avecina”;
sempre hi ha
lluna plena.

Som un final feliç,
una generació ultra-conservadora,
som un final feliç,
jo, jo i jo.

Sense patiments, ni erros,
sense pena, ni glòria,
sols plaer, el demà sempre torna
gent que busca la glòria.

Som un final feliç,
una generació ultra-liberal,
som un final feliç,
jo, jo i jo.
Un final feliç,
sense res que pertorbe la consciència,
sense res que aportar,
solament infinita paciència,
cervells de mosquit!

Un final feliç
com en una pel·lícula,
americana dels anys 50,
del segle XX,
preferiblement amb fills,
premiant al que s’esforça,
amb plaer.

Un final feliç,
sens embolics amb la secretària,
sens horitzons; ni esperances de canvi,
un final feliç,
jo, jo i jo.

Anirem a caçar el Superjo,
ja vos està esperant,
¿Un final feliç?

Anuncios

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s